Activitats familiars

El dia va sortir assolellat i lluminós i ens apropava a la nova primavera que ja trucava a la porta. Era el diumenge, 18 de març, i a dos quarts de dotze del matí a la porta del Club Valldaura ja hi havien cotxes aparcats en doble fila, esperant l'arribada de les famílies que encara no havien arribat. Els més petits corrien per la vorera, saludant als seus amics de les altres famílies.

Comprovat que hi estàvem tots, Edu, que s'havia d'avançar per portar begudes per refredar, ens va repassar la ruta des d'Igualada fins a Castelladral. Per assegurar el viatge, els més prudents van decidir seguir el cotxe de qui coneixia el camí. Pel contrari, tres cotxes van decidir fer el viatge pel seu compte, amb la tranquil·litat de que el seus respectius aparells de GPS els portarien sans i estalvis fins al punt de trobada, a l'església parroquial de la vila del Bages on havíem quedat. Finalment, algunes famílies havien manifestat que anirien directament.

Van pujar als cotxes, i van muntar la caravana que es va dirigir a la nova carretera de Manresa, i en un tres i no res ja havien arribat a la capital del Bages. Desprès, Súria i la pujada a Castelladrall. Total, cinquanta minuts.

Ja a l'aparcament, vàrem trobar a la Marga, que ens esperava a la porta del local on assajaven les caramelles. Allí van arribar alguna de les famílies que anaven directament. Però no n'hi havia ni rastre dels tres cotxes que van preferir no anar amb la resta. Edu i Toni també estaven a punt, desprès d'haver deixar les begudes a La Rovira, agafant el punt de fred necessari.

Mentre esperaven l'hora fixada per l'inici de la Santa Missa, vam tenir ocasió de anar saludant als membres de les altres famílies. Els petits ja corrien per tot arreu. Encara que el sol ens escalfava de valent, una forta brisa feia que el dia no fos perfecte. El vent es notava especialment per la ubicació del nucli de Castelladral, a dalt de la muntanya. Les vistes són impresionants, i es poden veure les quatre comarques.

Com que s'apropava ja la una del migdia, vam anar pujant fins la porta de l'església. I ni rastre dels tres cotxes. I en un dels viatjava el mossèn, i no ens va quedar més remei que començar a preocupar-nos. Trucàvem als seus mòbils, però la cobertura no era bona, ni per nosaltres ni per ells. Finalment, els van localitzar i van confirmar la nostra preocupació: les noves tecnologies les havien jugat una mala passada, i com que els seus aparells de GPS els volien portar a on ells no volien anar, van haver de fer marxa enrere i desfer un bon tram del camí fet. Finalment, a la una en punt, van aparèixer els dos primer cotxes, amb el mossèn Xavier en un d'ells. El programa previst podia continuar endavant.

I així va estar. El mossèn celebrà la Missa amb la petita església plena a vesar. Els viatgers del tercer cotxe es van incorporar amb la celebració ja iniciada. Desprès van comentar que portaven no un aparell, sinó dos aparells de GPS i que cada aparell els indicava una ruta diferent. El resultat, alguns quilòmetres recorreguts inútilment, i bastant temps perdut.

Finalitzada la celebració, van decidir fer el trajecte que hi ha entre l'església i la masia de La Rovira a peu, en un agradable passeig, aprofitant que el temps acompanyava, a pesar de la incòmoda brisa. Quan vam arribar a la masia, el Toni i el seu pare ja tenien les paelles en marxa. Perquè finalment van decidir fer dos de paelles. Una pels més menuts, amb pollastre i salsixes, i l'altra, pels grans, bastant més completa.

Desprès de parar els taules, vam treure el vermut que cada família havia portat, i els petits de seguida es van llançar sobre les patates fregides i les olives. Un cop a punt l'arrós, es va repartir i vam poder assaborir-ho. Estava boníssim!. Prova d'això, que van estar moltes les persones que es van apropar a les grosses paelles per repetir.

Les converses amb els més propers de la taula es van continuar amb les postres que havíem portat cada família. I els continus viatges d'alguns nens i nenes a recollir galletes ens van fer somriure a tots. I aquests viatges eren obligats ja que els menuts es van escampar per tot arreu quan van acabar de dinar el seu plat d'arròs. I mira que tenien lloc per escampar-se, ja que La Rovira, a més de bonica, és gran.

Desprès de recollir les taules i acomiadar-nos van iniciar la tornada, desprès de passar un entranyable dia en companyia d'altres famílies del Club Valldaura. Aquí us deixem algunes fotografies de la jornada. Llàstima que no fessin la de tot el grup!

I ara, a preparar la propera.

Veure l'Àlbum de fotografies