.jpg "Boletada familiar Club Valldaura")
Diumenge passat, 17 d'octubre de 2010, un bon nombre de famílies varem acudir a la invitació del Club Valldaura per anar a cercar bolets. El lloc elegit va estar una bonica muntanya prop d'Organyà. Hi havia tres plans diferents, adreçat al més divers públic. Així, els més boletaires, van matinar, i a la sortida del sol ja trepitjaven la humida molsa seguint la pista a l'amagat bolet. El segon grup el formaven un grapat de socis del Club, de segon d'ESO, que es van desplaçar fins a les contornades per passar la nit. Pel matí, a primera hora, van agafar les seves bicicletes per participar en la segona pedalada del Camí d'Andorra. Finalment, el grup més nombrós, desprès d'assistir a la Santa Missa en Igualada, i recolzats per les paraules d'ànim de Mossèn Marc, van iniciar viatge a 2/4 d'11.
Aquest tercer grup va trobar-se a l'arribar al lloc previst, amb els professionals del bolet, que amb els seus cistells plens de bolets, ja tornaven i s'adreçaven a la Font de la Bordonera per iniciar els preparatius de la paella. Estacionats els cotxes, i dirigits per l'Octavio Rico, es van endinsar en el bosc amb una hora i mitja per davant per omplir els cistells i alguna bossa. No s'ha de dir que els bolets més buscats eren els rovellons. Ràpidament es va observar que hi havia dos grups clarament diferenciats: aquells que veuen els bolets sota les pedres, literalment, i aquells que no els hi veuen encara que els tinguin sota els peus. Aquesta diferenciació es podia observar tant en les expressions que utilitzaven uns (d'alegria desprès de cada troballa), i els altres (de desesperació per no trobar l'ansiat bolet), com en el grau d'ompliment de cistells i bosses. Los Nafria-Rovira, i especialment l'Elena Rovira, van ser un clar exponent del primer grup. També l'Armando trobava bolet fins i tot on no hi havia. Per discreció no anomenarem els integrants del segon grup.
Finalitzada la recerca, van fer la foto oficial del grup, amb els cistells plens en primer pla, com a prova de l'éxit de la collita de bolets. Seguidament tots es van dirigir a la Font de la Borbonera, lloc en que havien quedat per trobar-se al voltant de la paella. Quan van arribar, allí estava tot a punt per tirar l'arros. A la mateixa hora s'esperava també al grup dels ciclistes, encara que no van donar senyals de vida.
Parades les taules, i animada la gana pels efluvis del cuir de la paella, va iniciar-se l'aperitiu, en amena xerrada en els diversos grups. Finalitzada la cocció de les dos paelles (el nombre de comensals va fer necessari utilitzar-ne dos), es va distribuir en els plats el deliciós dinar. Encara no es sabia res de la situació dels ciclistes.
Finalment, quan eren ja 2/4 de cinc de la tarde, van aparèixer el Miquel i el Francesc amb els valents ciclistes, que havien patit avaries en alguna bicicleta i fins i tot en la furgoneta. Van ser a temps de testar un bon plat de paella, i recuperar així les seves malmeses forces.
El dia, que havia estat acompanyat per un sol esplèndid, el van acabar tornant alegrement cap Igualada, recordant els moments viscuts. Cal destacar que van gaudir de la presència de Tima y Dauren, dos joves kazajos que participar d'aquesta festiva jornada.