Objectiu de Maig 2013Saber acudir a DéuPietat. Pla de vida. Eucaristia. Mare de Déu. |
Pietat i devoció a la Mare de Déu
Comencem el mes de maig, tradicionalment dedicat a la Mare de Déu. És costum entre els cristians omplir aquests dies amb detalls amb la Verge Maria: flors a les imatges, rés del rosari en família, visitar algun santuari marià… Aprofitem-ho per repassar com vivim a casa un clima de pietat.
Cada dia més, comprovem que el tracte filial amb Déu és un sòlid fonament per als fills, quan arriben a l'adolescència i xoquen amb les dificultats de l'ambient. I –en això una vegada més- el que compta de debò és l'exemple.
Concreteu algun punt de millora familiar en la pietat i la manera de treure'l endavant. No es tracta d'omplir de resos el temps dels fills, sinó d'ensenyarlos a estimar a Déu
1. Des de sempre, les mares cristianes han ensenyat els seus fills a parlar i també els han ensenyat les primeres oracions (avemaria, àngel de la guarda, etc.). Ni una cosa ni l'altra no han d'esperar al col·legi.
2. Procurar que els nens resin abans d'anar a dormir no és, però, cosa només de la mare. També el pare -que procura arribar del treball abans que els petits vagin a dormir- ha d'encarregar-se'n: tres avemaries i al llit.
3. Hi ha manifestacions de pietat molt gràfiques i visuals que val la pena cultivar: una imatge de la Mare de Déu a l'habitació, portar l'escapulari, fer el pessebre per Nadal, el crucifix damunt del llit dels pares…
4. La necessitat de donar exemple és sempre un bon motiu per fer que el nostre cristianisme no sigui una cosa postissa o oxidada. Cal que els fills ens vegin resar, que sàpiguen que ens confessem. I sembla que ara per ara l'única manera que ens podran veure és que ho fem.
5. Convé que la família i el club anem units en l'educació dels fills. Un comentari inoportú sentit als amics, per exemple sobre els mitjans de formació cristiana, no tirarà per terra la unitat en la formació del noi, si compta amb el contrapès d'un altre comentari positiu i estimulant dels pares. Cal que siguem molt coherents.
6. Quan els fills van creixent, la pietat no es pot imposar, s'ha de fer entendre. És millor no forçar. Més que no pas acomular resos, han d'aprendre a estimar. En canvi, l'exemple dels pares els arrossegarà tard o d'hora.
7. Algunes manifestacions de pietat per viure a casa –a més a més d'anar junts i elegants a Missa els diumenges- poden ser: beneir la taula abans de dinar, el rés de l'àngelus o el reginacoeli a migdia, resar en família el rosari els dies de festa o en els viatges amb cotxe, fer la visita al Santíssim en les esglésies dels pobles o ciutats que es visitin.
8. Perquè la devoció sigui ferma, convé que no provingui només dels sentiments, per això, ensenyem a no fer les coses només quan se'n tenen ganes. Sense ganes, pot tenir més mèrit davant de Déu.
9. Cada edat té el seu aliment corporal i també el seu aliment espiritual. No es dóna menjar sòlid a un nadó, ni papilles a un adolescent. Si teniu por de passar-vos o de fer curt, parleu amb el preceptor del vostre fill. Ell us podrà orientar.
10. Algunes pràctiques de devoció que són costum al Club Valldaura i que, amb la més absoluta llibertat s'anima els socis a viure són: entrar a l'oratori a saludar el Santíssim quan entren i surten del club, resar l'àngelus a les 12, fer la visita després de dinar, assistir a Missa a les convivències, viure el mes de Maria.
Per tenir present |
|
Pels nois |
|
Pels pares |
|