<<  Desembre 2017  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di 
      1  2  3
  4  5  6  7  8  910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Butlletí electrònic Valldaura

Subscriu't!
Política de protecció de dades

Amb el patrocini de

Universidad Internacional de la Rioja

Documents d'interès

Una conversió de cine (Una bella història)

Eduardo VerásteguiEl dia 18 de febrer de 2010, Josep Maria Rovira, va fer, al Col·legi Mestral, una xerrada sobre la conversió de l'Eduardo Verástegui, el contingut de la qual, pel seu interès, transcrivim a continuació.

Una conversió de cine (Una bella història). Eduardo Verástegui

Ha començat la quaresma, que és aquest temps que l’església dedica a recordar als homes la necessitat de conversió. 40 dies en record del temps que Jesús passà al desert abans d’iniciar la seva vida pública.

“Una bella història”, és el títol d’un llibre que parla de conversió, de cine, i de vida: la conversió d’un artista de cine, Eduardo Verástegui, que va ser cantant amb el grup Kairo, protagonista de telenoveles mexicanes, un dels “latin lovers” més desitjats, amb una vida dedicada a perseguir els diners, l’èxit fàcil i el plaer i que es converteix (a Hollywood!). És decideix a canviar una vida sense sentit (mai més intervenir en pel·lícules que ofenguin a la Fe, a la seva família, a la comunitat llatina), es fa productor de pel·lícules i junt amb altres constitueix una productora, “Metanoia Films”, que fa una pel·lícula “Bella” que ha difós un cant a favor de la vida per tot el món i que ja ha salvat vides, evitant avortaments d’embarassades que mancades d’ajuda es plantejaven avortar. Va guanyar el premi més important del festival de Toronto, el “People’s Choice Award”, premi que altres anys havien guanyat pel·lícules com “Amelie”,“American Beauty” i “La vida es bella”. Els èxits econòmics d’aquesta pel·lícula amb un pressupost baix i que es va rodar amb menys d’un mes, així com la seva acollida en tot el món, han estat notables. Aquesta pel·lícula, avui és utilitzada per grups pro-vida per ajudar a noies i dones amb embarassos no desitjats.

Póster de BellaDe la conversió d’Eduardo Verástegui es poden constatar uns quants aspectes interessants a comentar:

  • Una base familiar cristiana. Una formació de base totalment oblidada però que l’havia viscut en el si de la seva família.
  • Una mare que resa pel seu fill, ... i que el seu fill ho sap.
  • Una inquietud sobre el sentit de la seva vida.
  • Una persona amiga que el fa pensar.
  • Busca ajudes.
  • No fuig del seu lloc (Hollywood-cine), davant d’un primera intenció contrària.
  • Necessita transmetre.
  • Col·labora amb altres.
  • Evita que es quedi només en un sentiment fugaç.


Abans de comentar-los en més detall, repassem breument el que l’església ens proposa en aquest temps de quaresma.

Hi ha una veritat que no cal demostrar gaire: en la vida, en molts àmbits: en l’empresa, en el treball de cadascú, els esportistes d’élite, a nivell personal;... o es lluita per avançar, per fer-ho millor,... o es retrocedeix. No és possible quedar-se immòbils. Si dius, prou! o ja està bé!, estàs perdut. És aquest salt endavant, que a vegades s’ha de fer malgrat la complicació o fins i tot el risc que comporta, el que fa que una empresa es mantingui, ja no dic que creixi. Això, aquesta intuïció de que hem de fer quelcom per no anar endarrere, comporta una reflexió que ens permet situar-nos on estem i ens permet fer el retoc convenient o un canvi important.

Doncs en la nostra vida de fe passa el mateix. I per això, pel mateix motiu, l’església ens proposa aquest temps per fer un salt endavant, aquesta conversió en la que tornem el cor cap a Déu

No ha de ser una època més, repetició cíclica d’un temps final d’hivern i principi de primavera, ... sinó que hauríem de tenir la consciència que Déu a través de la seva església, ens invita a tornar començar, a retrobar una nova llum en la nostra vida de fe, un petit o gran canvi en el que El tinguem més present i més present, també, el pla que té previst per cada un de nosaltres.

És aquest Déu de la paràbola del fill pròdig en la que el Pare està esperant a la porta de casa seva la tornada del fill ... Probablement el canvi que ens convé no és molt gran, o potser si, però en tot cas és no quedar-nos parats.

Canvi que ha de servir per millorar en el comportament amb la nostra família, en el nostre treball, fer més grata la convivència on Déu ens ha col·locat...

Aquest Déu que busca a tothom .... com en el cas d’Eduardo Verástegui, que el va anar a buscar a Hollywood!

Repassem, doncs, alguns trets de la seva conversió que ens han de fer pensar per tal de millorar durant aquesta quaresma la nostra vida i la dels que depenen de nosaltres. Aspectes que es troben en el llibre abans esmentat, “Una bella historia”, o en la web d’Eduardo Verástegui tant en l’entrevista que el canal de televisió americana EWTN li fa o en la conferència que no fa gaire va donar a la UIC (Universitat General de Catalunya).

 


1.- Una base familiar cristiana. Una formació de base totalment oblidada però que l’havia viscut en el si de la seva família.


Molts de nosaltres, els més grans segur, hem rebut en el si de la nostra família, dels nostres pares o de l’entorn en que ens hem mogut: escola, entorn social,... una formació en base cristiana que quasi ens ha arribat per osmosis i que potser no hem valorat prou, però que permet sempre tenir una referència i que davant d’opinions o corrents adverses a la doctrina o a la moral ens permet recórrer a ella, i si hem estat despistats ens permet tornar, com va fer tornar al fill pròdig.

Però això, que potser abans arribava per osmosis sense una gran exigència per part dels pares perquè el corrent era més o menys favorable, avui és diferent i si els pares no es proposen seriosament fer arribar el sentit cristià de la vida a través de la doctrina, de la moral (el que està bé i el que està malament), de la pietat (aquesta virtut que ens posa en contacte amb Déu), el corrent els portarà en sentit contrari.

Els que teniu fills encara petits correu el perill de pensar: “bé, de moment no hi ha problema, ja ens arribarà el moment d’actuar”, i per tant correu el perill d’arribar tard.

Imatge de la pel·lícula BellaEduardo Verástegui tenia aquest referent. Portant una vida completament desarreglada buscant la felicitat en els seus reduccionismes, on no es troba: èxit , plaer, diners,... En una de les entrevistes diu: “Yo nací en una familia que ha sido un regalo de Dios para mi: mis padres, mis tres hermanas...; y todos los principios que me inculcaron en casa estaban sembrados en algún rinconcito de mi vida...: algunos muertos, otros a punto de morir, algunos vivos...”

Que els nostres fills puguin dir també això si arriba el moment. Això suposarà tres dimensions d’ocupació a les nostres cases i que no ho podem deixar només per l’escola o per la catequesis de la parròquia.

- Formació doctrinal de les veritats de la nostra Fe.

- Viure una vida de pietat a la llar. Missa els diumenges junts, beneir la taula, ... rosari en família, ...

- Viure i fer viure les petites virtuts de la llar de fonament cristià: alegria, generositat, ajuda mútua, sobrietat, ...


2.- Una mare que resa pel seu fill, ... i que el seu fill ho sap.

 

Si bé és veritat aquella dita: “A Dios rogando y con el mazo dando” que en la formació cristiana dels fills vol dir ocupar-se activament, també és veritat que no podem oblidar la força de l’oració, que Déu és omnipotent i que si ens convé, acollirà les nostres peticions.

Algú va dir: “A més de parlar als fills de Déu, hi ha que parlar a Déu dels fills”

Póster pel·licula BellaÉs veritat. Un pare cristià ha de dedicar un temps, cada dia, per resar a Déu pels seus fills. Si no ho fa o no és cristià, ha perdut la Fe, o no és un bon pare.

Eduardo Verástegui sabia que la seva mare resava el rosari cada dia per ell i ell diu que portava el rosari penjat com un amulet i fins i tot li demanava que seguis resant per ell. Feien un equip diu amb bon humor: ella resava i jo portava el rosari penjat.

 


 

3.- Una inquietud sobre el sentit de la seva vida.


Eduardo Verástegui quan semblava que havia aconseguit el somni de la seva vida: la fama, l’èxit,.. es va trobar buit perquè no havia tingut en compte a Déu. Es preguntava quin sentit tenia la seva vida

Eduardo Verástegui

El sentit de la vida! El sentit de la nostra vida. Ens hem parat a pensar seriosament: que hi fem en aquest món? No sembla una qüestió banal, però que moltes vegades obviem.

Com si ens fes por descobrir-ho. Descobrir que hi ha un Déu que ha pensat en nosaltres i que té un pla per a cada un de nosaltres és un dels descobriments més important que podem fer. Sentir-nos fills de Déu, que ens estima i que ens espera.

 


 

4.- Una persona amiga que el fa pensar.


Eduardo VerásteguiPodem tenir una persona amiga que ens faci pensar i podem ser la persona amiga que fa pensar. En el cas d’Eduardo Verástegui, aquesta persona va sorgir de la manera més casual: una professora d’anglès que la productora de cine Fox, una de les grans de Hollywood, li va proporcionar per millorar l’anglès. Aquesta professora era catòlica. “Con lo difícil que es encontrar a alguien católico en esa fàbrica de sueños...” Amb preguntes, parlant-li, sense sermons, amb el seu exemple, interessant-se per ell, el va portar a preguntar-se: “Vols canviar la teva vida per sempre?” ”Estàs disposat a fer el que sigui necessari per fer aquest pas?”

Déu utilitza instruments per la conversió d’alguns. Si aquella professora hagués passat d’ell pensant que era un cas impossible, no hagués estat possible la seva conversió. I ell no s’hagués convertit en instrument per la conversió d’altres. Aquests instruments podem ser nosaltres. La responsabilitat que tenim de ser-ho és gran.

La responsabilitat que tenim amb els nostres fills, és gran. Serem referent no a base de sermons sinó amb l’exemple de vida coherent. Exemple de lluita per intentar ser millor. Mostrant més que obligant, encara que quan són petits hem de crear hàbits, també de pietat.

Eduardo Verástegui se sentia catòlic a la seva manera: resava, anava a Missa algun diumenge, per Nadal amb la seva família, però més per hàbit que per convicció. S’havia construït un catolicisme a la seva manera. Va necessitar d’una persona que el despertés.

 


 

5.- Buscar ajuda


Imatge de la pel·lícula BellaL’home no és un animal solitari. Necessitem l’ajuda dels altres. En el dia a dia necessitem dels altres, dels serveis dels altres: per menjar, per estar informats, necessitem dels serveis públics,...

En la nostra vida de fe, també. No podem anar sols. Si ho fem construirem un cristianisme a la nostra mida.

Eduardo Verástegui busca l’ajuda d’un sacerdot que li recomana un llibre que li permet avançar en la seva conversió. Després un altre sacerdot l’anima a fer una confessió general que com ell explica l’allibera dels sentit de culpa en el que està aturat.

Va experimentar el que és necessita per qualsevol conversió: considerar que no ho estem fent prou bé (sentir-se pecadors), sentit de culpa per haver ofès a Déu o no haver-lo estimat prou, i penitència a través del sagrament de la confessió. Això és la conversió que l’església ens proposa durant la quaresma.

 


 

6.- No fuig del seu lloc (Hollywood-cine), davant d’un primera intenció contrària.


A vegades un pot pensar que una conversió és una manera de complicar-se la vida, que exigirà deixar coses que fem, ...Ens podem dir: “Que si, però sense passar-se, ...que estic molt bé com estic...”

Però no es tracta de canviar la nostra vida sinó d’intentar viure-la de cara a Déu.

Eduardo Verástegui en un primer moment després de la seva conversió, ven tot el que té i està disposat a anar al Brasil, amb els indis de l’Amazones a viure una vida de reparació,... fins que una persona li fa veure:”Si Déu t’ha vingut a buscar a Hollywood, és perquè et quedis a Holliwood, perquè els teus talents els utilitzis per fer el bé, per portar una mica de llum a aquest món del cinema”.

Eduardo VerásteguiLa gran aventura d’Eduardo Verástegui estava a Hollywood. La nostra, la dels pares i mares de família, està en la nostra llar en la nostra esposa o espòs, en els nostres fills: en els petits que s’han de banyar cada dia, en els adolescents que no hi ha qui els entengui perquè ni ells s’entenen, en els joves amb problemes del cor,.... En lloc trobarem tantes emocions. Per suposat, moltes més que en les aventures prefabricades: esports d’aventura per molt riscos que tinguin, viatges a països exòtics,... La nostra més gran aventura està en la família, i també en la nostra feina, en els nostres veïns, amics,... No hem d’anar a buscar-la en lloc més.

 


 

7.- Necessitat de transmetre.


Una part de la vocació del cristià, és donar a conèixer la Fe als altres. Per la majoria, sense fer coses rares, sense sortir de la nostra vida ordinària, en el nostre entorn començant per la nostra família, pels nostres fills, en el treball o en l’entorn social en que normalment ens movem, procurant influir amb sentit cristià allà on ens trobem. Sense embuts, afirmant més que negant.

Póster pel·licula BellaEduardo Verástegui va sentir aquesta necessitat. No solament va prometre a Déu no acceptar cap més treball que pogués ofendre les seves creences, sinó que es va plantejar quelcom més: treballar per oferir missatges plens de valors i de vida. A Los Angeles va iniciar un activitat de formació per gent del cine en la que hi participen més de cent persones.

 


 

8.- Col·laborar amb altres.


Per transmetre els valors propis de la nostra Fe, va buscar i trobar en aquell món del cinema persones disposades també a fer-ho, i amb ells va constituir una productora, Metanoia, que va donar al cine la pel·lícula “Bella” que ha fet molt de bé.

Póster pel·licula BellaHem de buscar estar junt amb altres que pensin com nosaltres (també pensant amb els nostres fills), en la parròquia, associacions, escola,... no tant per quedar-se com dins d’una bombolla, sinó per tenir com més força per fer arribar l’estil de vida cristià a tothom. Hi ha moltes associacions que busquen això, sense anar més lluny “derecho a vivir” que convoca pel 7 de març convocatòries a diverses ciutat d’Espanya i de l’estranger per defensar el dret a la vida.

 


 

9.- Evita que es quedi només en un sentiment fugaç. Per això: formació i pietat.


Eduardo VerásteguiEn una entrevista se li pregunta a Eduardo Verástegui: “No li fa por que tot això, aquesta conversió, sigui una cosa passatgera, simple fruit del sentimentalisme?” La seva resposta és llarga però, reconeixent aquest perill, en resum diu: “La base l’hem de buscar en la formació (conèixer la nostra religió i fonamentar les veritats de fe en una formació doctrinal seriosa) i en la pietat (vida d’oració i sagraments). El fonament que dona solidesa a la nostra Fe de cristians catòlics l’hem de buscar en el coneixement de les veritats de la nostra fe i amb el tracte amb Déu (oració i sagraments).

Déu no deixa a ningú sense la seva oportunitat ... aprofitem-la.

A continuació trobareu un vídeo que conté l’entrevista concedida al canal de televisió EWTN per Eduardo Verástegui. En ell podeu trobar els moments que han semblat més interessants, i més representatius que són el que s’han exposat.

El llibre “Una bella historia” de la colecció “Palabra Hoy” ha estat editat per Ediciones Palabra, S.A. i els seus autors són Faume Figa i Vaello i Tim Drake.


Verástegui, de 33 años de edad, saboreó la fama a temprana edad y en los últimos años logró un sitio en Hollywood. Su más reciente película "Bella" cosecha las críticas más positivas.

El actor confiesa que por mucho tiempo buscó la felicidad en la fama y el éxito pero al cabo de varios años de perseguir este sueño se dio cuenta que estaba "vacío".

"En mi búsqueda por saber qué había más allá de todo este vacío, empecé a cuestionarme las grandes preguntas que todo el mundo se hace alguna vez en la vida: ¿Qué hago en este universo?, ¿de dónde vengo?, ¿a dónde voy?, ¿qué sentido tiene todo esto?... y en esta búsqueda empecé a frecuentar otro tipo de gente, otro tipo de ambiente".

"Me di cuenta que había sido un egoísta. Que las cosas que me habían hecho avanzar como un ciego eran la vanidad y la soberbia. Vivía en una contradicción constante: quería hacer cosas buena y no las estaba haciendo", sostiene.

Asegura que se ha hecho algunas promesas, "no volvería a hacer nada que contradijese mis principios morales y nada que malrepresentara a mi gente, a los latinos, ni en el cine, ni en la televisión ni en ningún medio", dice Verástegui.

El actor recuerda que sus padres sufrieron mucho cuando dejó los estudios por la actuación y comenzó a tener una vida licenciosa, cansada de no ser escuchada, su madre se dedicó a rezar por él.

"Creo que las oraciones de mi madre han tenido mucho que ver en todo esto, Ya sabes lo que se dice: 'No hay nada más poderoso que las oraciones de una madre por sus hijos'. Después de ver mi caso, estoy convencido de ello. Todo el cambio que he experimentado en mi vida, las personas nuevas que se me acercaron en mi crisis, no me cabe duda que han sido fruto de las oraciones de mi madre", revela.

Ahora dice que está dispuesto a "vender tacos" en Tamaulipas, su pueblo natal, con tal de ser fiel a sus principios. "Si el día de mañana voy a casarme y tener hijos, que mis hijos estén orgullosos de su padre. Si voy a llevar una vida íntegra, voy a ser radical. No me gustan las medias tintas. Sea quien sea quien esté detrás del mejor proyecto, no voy a hacer nada que vaya contra mis principios porque si acepto, es venderme y volveré a acabar viviendo una mentira", asegura.

Cuando le preguntan qué es lo que más ha aprendido de sus padres, no duda en responder: "Mi fe. Es un regalo que Dios me dio a través de ellos".

La conversión de Eduardo Verástegui , luego de alcanzar el exito y la fama , Eduardo descubre que si a los ojos del mundo lo tenía todo muy dentro de su corazon sabía que no tenia nada. El conocer a Dios es la unica experiencia que vale la pena vivir.

Entrevista part 1

Entrevista part 2

Entrevista part 3

Entrevista part 4

Entrevista part 5

Entrevista part 6