Els excursionistes estàvem convocats per la sortida a les set de la tarda del divendres 15 de juny. A l'hora convinguda, els membres de l'expedició, socis de Valldaura i amics de segon, tercer i quart d'ESO, pujàvem a la furgoneta i sortíem des del Club. Desprès de dues hores i mitja de viatge, vam arribar al lloc de destí: la zona d'acampada al peu del Carlit. De seguida, un grup va muntar les tendes de companya, i un altre grup va cercar el material necessari per fer un bon foc. Naturalment, va costar una mica encendre el foc, però l'experiència d'algun expert, va ajudar a culminar la difícil operació amb èxit. Com que ja era tard, la gana estrenyia, i vam sopar al voltant de la foguera. No van faltar ni les botifarres ni les “nubes” per fer-les al foc. Gràcies al bon humor i i als estris de supervivència (kit scout), l'acampada va resultar tot un èxit.
Al matí del dissabte 16, ben d'hora, tocava enfilar l'expedició i començar a pujar al Pic Carlit. El camí fins el cim, transcorre per uns verds i vistosos paratges, en els qual no falten bonics ibons (estanys de muntanya). Encara que no va estar possible que arribéssim tots, una bona part de la cordada va fer cim. El seu premi, a més a més de la satisfacció d'arribar, va estar poder gaudir de les espectaculars vistes des del punt més alt de Pic. A la baixada, un cop reunificat el grup, una parada per recuperar les forces, dinant una mica, va permetre una estona d'animada tertúlia escoltant els comentaris d'uns i dels altres.
El viatge de tornada també va estar ocasió de recordar els moments més divertits de l'acampada i de l'excursió. I va haver-hi unanimitat: l'any vinent s'haurà de repetir aquest pla rodó.
Àlbum de fotografies
{pgcooliris id=121|width=530|height=300}