<<  Octubre 2017  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di 
        1
  2  3  4  5  6  7  8
  9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

Butlletí electrònic Valldaura

Subscriu't!
Política de protecció de dades

Amb el patrocini de

Universidad Internacional de la Rioja

Documents d'interès

Una conversió de cine (Una bella història) - 4.- Una persona amiga que el fa pensar

 

4.- Una persona amiga que el fa pensar.


Eduardo VerásteguiPodem tenir una persona amiga que ens faci pensar i podem ser la persona amiga que fa pensar. En el cas d’Eduardo Verástegui, aquesta persona va sorgir de la manera més casual: una professora d’anglès que la productora de cine Fox, una de les grans de Hollywood, li va proporcionar per millorar l’anglès. Aquesta professora era catòlica. “Con lo difícil que es encontrar a alguien católico en esa fàbrica de sueños...” Amb preguntes, parlant-li, sense sermons, amb el seu exemple, interessant-se per ell, el va portar a preguntar-se: “Vols canviar la teva vida per sempre?” ”Estàs disposat a fer el que sigui necessari per fer aquest pas?”

Déu utilitza instruments per la conversió d’alguns. Si aquella professora hagués passat d’ell pensant que era un cas impossible, no hagués estat possible la seva conversió. I ell no s’hagués convertit en instrument per la conversió d’altres. Aquests instruments podem ser nosaltres. La responsabilitat que tenim de ser-ho és gran.

La responsabilitat que tenim amb els nostres fills, és gran. Serem referent no a base de sermons sinó amb l’exemple de vida coherent. Exemple de lluita per intentar ser millor. Mostrant més que obligant, encara que quan són petits hem de crear hàbits, també de pietat.

Eduardo Verástegui se sentia catòlic a la seva manera: resava, anava a Missa algun diumenge, per Nadal amb la seva família, però més per hàbit que per convicció. S’havia construït un catolicisme a la seva manera. Va necessitar d’una persona que el despertés.