Josep Maria RoviraEn Josep Maria Rovira va fer una xerrada el 17 de desembre de 2009 sobre el Nadal, amb el títol Nadal, escola de virtuts, que pel seu interès reproduim aquí.

 

 

Nadal, escola de virtuts

En una sessió anterior varem acabar veient la importància de l’adquisició de virtuts, hàbits operatius bons, per tal de facilitar-nos fer el bé, per tal de ser feliços, que per un cristià és complir la voluntat de Déu, complir el pla que Déu té per cada un de nosaltres. Pla en el que per nosaltres té una importància especial l’educació dels nostres fills.

El Nadal és una escola de virtuts. Viure el Nadal bé, permetrà aprendre i ensenyar moltes d’elles, necessàries per a una vida cristiana. Virtuts imprescindibles en la vida familiar per tal que l’àmbit familiar exerceixi la fonamental tasca educativa que li correspon. Virtuts com la senzillesa, humilitat, despreniment, entrega, alegria, generositat, pau, estimació profunda, sobrietat, gratitud, ... les podem trobar fetes vida al voltant del pessebre.

Sopar de NadalPerò, abans aprofundirem una mica més en que consisteix la felicitat per l’home. Varem veure en la sessió anterior alguns reduccionismes de la felicitat que l’home s’havia creat: posseir, poder, plaer, èxit, ... que sense ser en si mateixos contraris a la felicitat si es col·loquen en el seu lloc, no són l’últim fi de l’home.

L’home pot córrer el perill d’inventar-se el que el fa feliç sense tenir en compte el que Déu vol. Si ho féssim així sempre, ho fem així Sopar Nadalalgunes vegades, ens portaria a la infelicitat. Ens equivocaríem.

No som àngels que amb un si en van tenir prou. Els homes necessitem actualitzar cada dia, o més sovint, les decisions o compromisos que assumim, també la decisió de conformar la nostra vida al pla de Déu. Aquesta equivocació, la de buscar a espatlles de Déu la felicitat, ha portat a molts a la més gran infelicitat. I sense necessitat de parlar d’exageracions, d’intents de felicitat especialment equivocades: consum de drogues, sexe sense límits, etcètera.

En el món hi ha hagut, i hi ha, intents de buscar la felicitat en moviments, ideologies, ... en els que hi havia una reacció al que veien o els semblava un reduccionisme de la felicitat. En un recent viatge a Eivissa he pogut observar com encara queden residus del moviment Hippy que en el seu moment va sorgir com a reacció a un món en el que veien que el consumisme, la lluita aferrissada per el poder que portava a la falta de pau, els semblava un reduccionisme equivocat de la felicitat. En el fons hi havia un intent de buscar la felicitat, ... però fer-ho sense tenir en compte a Déu tampoc va donar resultat, i avui els veus, gent amb més de 60 anys, intentant mantenir el tipus però amb senyals evidents de no haver aconseguit el que anhelaven. El mateix podríem dir del comunisme que ja hem vist com ha acabat, com s’enfonsat. I la societat del benestar? ...

ºSi en aquests intents s’oblida la dimensió sobrenatural, la transcendència, la dignitat de la persona que prové de ser fills de Déu, aquests intents condueixen sinó a un fracàs, a una solució parcial, incompleta, de l’home. O porten a altres errors, a vegades no molt lluny dels que es volien evitar. Déu que ha fet l’home, és el que sap el que convé a l’home.

Posem un exemple: Una rentadora de roba s’ha fet per rentar roba. El que sap millor com ha de funcionar per complir amb la seva funció de rentar roba és el qui l’ha ideat, l’ha construït, l’ha fabricat. Una rentadora de roba serà útil en la mida que se segueixin les instruccions i farà servei, serà útil, donarà la felicitat als altres, i a ella mateixa també si tingués ànima per apreciar-ho, perquè no es trencaria, no s’espatllaria, Si no seguim les instruccions del fabricant no funcionarà, s’espatllarà. Si no la connectem al corrent elèctric de 220 V, si no posem les condicions de temps i temperatura idònies, si en contra d’omplir-la de roba l’omplim de vaixella, si no netegem el filtre de desaigua de tant en tant, no complirà la missió que te encomanada.

Doncs l’home igual. O seguim les instruccions del fabricant, Déu, o no serem feliços. Si busquem la felicitat pel nostre compte ens equivocarem.

 

 


I on estant aquestes instruccions? En gran part impreses en l’ànima de l’home, la llei natural que ens diu el que esta bé i el que està malament. Però Déu coneixedor del pecat original de l’home, que a vegades dificulta aquest coneixement ens ha revelat el que hem de fer. I ha constituït la seva Església per ajudar-nos a conèixer-ho.

A vegades, a alguns, els pot semblar que complir els manaments, potser perquè alguns estan redactats en negatiu (no ... ), limita l’home, reprimeix la seva llibertat. El resum que Jesús fa quan li pregunten no és negatiu: estimar a Déu sobre totes les coses i al pròxim com a un mateix.

 

El Nadal al carrerA vegades, alguns, poden pensar que les benaurances que Jesús va explicitar, també amb la seva vida, semblen una paradoxa. Benaurats els pobres en l’esperit, els humils, els qui passen fam i set de justícia, els qui ploren, ... són els que d’ells serà el regne de Déu, els que posseiran la terra, els qui seran saciats, els qui seran consolats, ...

No entrarem ara a explicar el sentit de les benaurances. En el llibre de Benet XVI, Jesús de Natzaret, hi ha un capítol molt recomanable dedicat a elles.

Però hem d’estar segurs que uns i altres (manaments i benaurances) són el camí que condueix a la veritable felicitat, perquè l’únic que sap el que farà feliç l’home és Déu, amo de la creació, que ens ha donat la vida.

Com la rentadora hem d’estar connectats a la ret, connectats amb Déu per l’oració i els sagraments; hem de seguir unes instruccions, les virtuts que ens permeten complir amb la llei moral; i, també, netejar el filtre de tant en tant, amb el sagrament de la confessió que Jesús va instituir.

La vida del cristià no és una vida trista, amb limitacions, reprimida o que està afora d’aquest món, sinó tot el contrari. Hauríem de tenir-ho clar, manifestar-ho i fer-ho realitat en la nostra vida.

Regals sota l'arbre de NadalEl món creat per Déu és bo, la creació és formidable i seguir la llei de Déu en aquest món va fer exclamar al nostre poeta Joan Maragall aquells versos: “Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, què més ens podeu da’ en una altra vida?”. És veritat, si se segueix la llei de Déu el món és formidable.

I una de les homilies de Sant Josepmaria més conegudes porta per títol: “Amar al mundo apasionadamente” en la que es transmet entre moltes altres, també, aquesta idea.

Arbre NadalAra que estem a prop de Nadal, tenim una nova ocasió per apropar-nos a la felicitat que Déu vol per cada un de nosaltres. Déu es fa home. Déu no demana impossibles i per això es fa home, i es fa nen petit i necessitat perquè no vol aclaparar-nos amb la força. Vol evitar el temor de la seva grandesa. Es fa petit perquè puguem comprendre’l, acollir-lo i estimar-lo.

Al venir al món ja no està lluny, s’ha fet home com nosaltres per restablir la dignitat de l’home. Llàstima que les altres religions monoteistes, mahometans, jueus, no puguin tenir aquesta proximitat amb Déu que és al mateix temps Pare, Pare de cada un de nosaltres, i que s’ha fet home des de la senzillesa i humilitat d’un infant.

De gran, es farà el nostre model a imitar. Aprendrem d’Ell la manera de viure les virtuts, de tractar els altres. Imitar-lo és penetrar-nos del seu esperit i d’una manera de sentir que han d’estar presents en qualsevol cristià, ha d’informar la seva vida, siguin quines siguin les seves qualitats, el seu estat de vida, o el lloc que ocupa en la societat.

Però el Nadal es repeteix cada any amb algunes característiques semblants a les que succeïren fa uns dos mils anys. Llavors, no va haver-hi lloc per al naixement del nen Jesús ni a les cases de Betlem ni a la posada on Josep va anar a demanar refugi. Avui, pot ser que també en algunes llars, plenes d’arbres lluminosos, de papa-noels, de tions i de serpentines de purpurina, no hi hagi tampoc un lloc per al veritable Nadal.


El gran protagonista del Nadal ja va haver de refugiar-se una vegada en el pessebre d’una establia. Pot ser que continuem obligant-lo a arrupir-se en un lloc on serà difícil que el trobem. I pot ser, també, que perdem el Nadal entre les compres dels grans magatzems, entre els torrons, les neules, el cava i entre la publicitat televisiva, cada cop més sofisticada, de joguines i perfums. I com fa dos mil anys, el Nadal està on menys s’espera que pugui estar.

Si llavors, només dues classes de persones van arribar a adorar al nen Jesús: els pastors i els reis mags; els senzills i els doctes; aquells que sabien que no sabien res i aquells que sabien que no ho sabien tot; aquells que no tenien res i aquells que van estar disposats a deixar-ho tot; de la mateixa manera, avui, no es pot trobar el nen Jesús, Déu fet home, des de l’orgull i la supèrbia, des del consumisme boig o l’egoisme.

NadalesEls pastors ens ensenyaran l’alegria de trobar a Déu. Els savis d’orient, els reis mags, ens ensenyaran com hem d’adorar-lo.

Hem de celebrar el Nadal com el varen celebrar Josep i Maria, els pastors i els reis mags: tenint un lloc per a Ell en el nostre cor. “En la línea de l’horitzó, sembla que és on s’uneixen el cel i la terra, però no, on de veritat s’ajunten és en el cor de cada un de nosaltres.” També podem dir que en el pessebre de Betlem s’ajunten el cel i la terra, perquè Déu es fa home.

Hem de recuperar el sentit cristià d’aquestes dates a la societat. I això no ho hem de considerar-ho una utopia. Comencem per la nostra família! El món es para perquè és Nadal. Encara que la vinguda del Senyor es realitza com abans en el silenci, en el cor de cada persona.

Hem de celebrar el Nadal recordant que celebrar no vol dir necessàriament consumir, que regalar no és sempre comprar i que estar alegres no implica preparar el terreny amb unes quantes copes de cava.

“El Nadal s’ha convertit en la festa dels regals, per imitar a Déu que es dona a si mateix. No oblidem, doncs, el veritable regal, donar-nos, en la família, esposa i fills, donar alguna cosa de nosaltres mateixos. Donar-nos el temps i obrir el nostre temps a Déu. Així neix l’alegria i disminueix l’agitació. I regalar no solament a aquells dels qui rebrem regals, sinó també a aquells als qui ningú fa regals, ni poden donar res a canvi”. Benet XVI

De fet el col·locar els regals al arbre o al voltant de l’arbre de Nadal prové de l’idea de que de l’arbre de la Creu procedeixen tots els bens.

BelenA la nostra llar començarem col·locant el pessebre en un lloc preferent on hi estiguem sovint. El farem junts, tant si els nostres fills són petits com si són grans, amb un afecte el més semblant possible a com Sant Josep deuria arreglar l’estable perquè la verge Maria s’hi trobés còmoda dins la precarietat dels mitjans. Al seu costat ens hi trobarem estones fent companyia a la Sagrada Família. Cantarem plegats davant el pessebre aquelles nadales entranyables que varem aprendre de petits. Resarem i ensenyarem a resar amb el que diuen.

PessebreAdornarem la casa, amb la col·laboració de tots. Tindrem presents els més necessitats i ensenyarem a fer alguna cosa per a ells que comporti despreniment i dedicació. La nostra alegria tindrà les seves arrels en la pau, la generositat i l’estimació sincera.

Aprofitarem els dies que tinguem lliures per estar en família, per assistir plegats a aquelles manifestacions tradicionals que ens apropen al Nadal: pessebres vivents, visitar els pessebres que hi ha en moltes esglésies, representacions dels pastorets... ¡la Missa del Gall! Procurarem visitar familiars més distants i farem arribar als nostres amics i coneguts la nostra felicitació sincera.

 

D’aquesta manera tindrem un... Bon Nadal!