Índex de l`article

Josep Maria RoviraEn Josep Maria Rovira va fer una xerrada el 17 de desembre de 2009 sobre el Nadal, amb el títol Nadal, escola de virtuts, que pel seu interès reproduim aquí.

 

 

Nadal, escola de virtuts

En una sessió anterior varem acabar veient la importància de l’adquisició de virtuts, hàbits operatius bons, per tal de facilitar-nos fer el bé, per tal de ser feliços, que per un cristià és complir la voluntat de Déu, complir el pla que Déu té per cada un de nosaltres. Pla en el que per nosaltres té una importància especial l’educació dels nostres fills.

El Nadal és una escola de virtuts. Viure el Nadal bé, permetrà aprendre i ensenyar moltes d’elles, necessàries per a una vida cristiana. Virtuts imprescindibles en la vida familiar per tal que l’àmbit familiar exerceixi la fonamental tasca educativa que li correspon. Virtuts com la senzillesa, humilitat, despreniment, entrega, alegria, generositat, pau, estimació profunda, sobrietat, gratitud, ... les podem trobar fetes vida al voltant del pessebre.

Sopar de NadalPerò, abans aprofundirem una mica més en que consisteix la felicitat per l’home. Varem veure en la sessió anterior alguns reduccionismes de la felicitat que l’home s’havia creat: posseir, poder, plaer, èxit, ... que sense ser en si mateixos contraris a la felicitat si es col·loquen en el seu lloc, no són l’últim fi de l’home.

L’home pot córrer el perill d’inventar-se el que el fa feliç sense tenir en compte el que Déu vol. Si ho féssim així sempre, ho fem així Sopar Nadalalgunes vegades, ens portaria a la infelicitat. Ens equivocaríem.

No som àngels que amb un si en van tenir prou. Els homes necessitem actualitzar cada dia, o més sovint, les decisions o compromisos que assumim, també la decisió de conformar la nostra vida al pla de Déu. Aquesta equivocació, la de buscar a espatlles de Déu la felicitat, ha portat a molts a la més gran infelicitat. I sense necessitat de parlar d’exageracions, d’intents de felicitat especialment equivocades: consum de drogues, sexe sense límits, etcètera.

En el món hi ha hagut, i hi ha, intents de buscar la felicitat en moviments, ideologies, ... en els que hi havia una reacció al que veien o els semblava un reduccionisme de la felicitat. En un recent viatge a Eivissa he pogut observar com encara queden residus del moviment Hippy que en el seu moment va sorgir com a reacció a un món en el que veien que el consumisme, la lluita aferrissada per el poder que portava a la falta de pau, els semblava un reduccionisme equivocat de la felicitat. En el fons hi havia un intent de buscar la felicitat, ... però fer-ho sense tenir en compte a Déu tampoc va donar resultat, i avui els veus, gent amb més de 60 anys, intentant mantenir el tipus però amb senyals evidents de no haver aconseguit el que anhelaven. El mateix podríem dir del comunisme que ja hem vist com ha acabat, com s’enfonsat. I la societat del benestar? ...

ºSi en aquests intents s’oblida la dimensió sobrenatural, la transcendència, la dignitat de la persona que prové de ser fills de Déu, aquests intents condueixen sinó a un fracàs, a una solució parcial, incompleta, de l’home. O porten a altres errors, a vegades no molt lluny dels que es volien evitar. Déu que ha fet l’home, és el que sap el que convé a l’home.

Posem un exemple: Una rentadora de roba s’ha fet per rentar roba. El que sap millor com ha de funcionar per complir amb la seva funció de rentar roba és el qui l’ha ideat, l’ha construït, l’ha fabricat. Una rentadora de roba serà útil en la mida que se segueixin les instruccions i farà servei, serà útil, donarà la felicitat als altres, i a ella mateixa també si tingués ànima per apreciar-ho, perquè no es trencaria, no s’espatllaria, Si no seguim les instruccions del fabricant no funcionarà, s’espatllarà. Si no la connectem al corrent elèctric de 220 V, si no posem les condicions de temps i temperatura idònies, si en contra d’omplir-la de roba l’omplim de vaixella, si no netegem el filtre de desaigua de tant en tant, no complirà la missió que te encomanada.

Doncs l’home igual. O seguim les instruccions del fabricant, Déu, o no serem feliços. Si busquem la felicitat pel nostre compte ens equivocarem.