El proper diumenge 18 de maig tindrà lloc el tradicional romiatge familiar del Club Valldaura. En aquesta ocasió, serà a la Mare de Déu del Roser de Pallerols, (Baronia de Rialp), molt a prop de Peramola. De la mateixa forma que ja vàrem fer a l'any 2010, hem considerat convenient sumar-nos al romiatge organitzada per l'Associació d'amics del Camí d'Andorra, dedica a la recuperació dels fets, circumstàncies, rutes i llocs del camí de fugitius que va seguir sant Josepmaria amb altres persones durant els mesos de novembre-desembre de 1937, en la seva fugida cap a la llibertat, en plena guerra civil.
L'horari serà el següent:
- 09:30 Sortida des del Club Valldaura cap a l’Església de Pallerols.
- 11:45 Visita guiada per l'església i voltants per recordar els fets de novembre de 1937.
- 12:15 Comença el rés del rosari, en processó amb la imatge de la Mare de Déu del Roser de Pallerols. En acabar es cantaran els "goigs del Roser de Pallerols".
- 12:30 Després del rés del rosari se celebrarà Missa a l'església de Pallerols.
Caldrà que cada família es porti el dinar, que es podrà menjar a les rodalies de Pallerols.
Altres notícies relacionades
- Crónica de la romería familiar a Pallerols (16/05/2010)
- Fotografies del romiatge familiar a Pallerols (16/05/2010)
- Pallerols y el encuentro de la rosa por San Josemaría
“El Sant Rosari és una arma poderosa”
Reproduim aquí un parell de textos de Sant Josepmaria sobre el rés del rosari.
"El Sant Rosari és una arma poderosa. Fes-la servir amb confiança i et meravellaràs del resultat". (Camí, 558)
"En les nostres relacions amb la nostra Mare del Cel hi ha també aquestes normes de pietat filial que son el mitjà del nostre comportament habitual amb Ella. Molts cristians fan seu l'antic costum de l'escapulari; o bé han adquirit l'hàbit de saludar -no cal la paraula, amb el pensament n'hi ha prou- les imatges de Maria que hi ha en tota llar cristiana o que adornen els carrers de tantes ciutats; o bé viuen aquesta oració meravellosa que és el sant rosari, amb el qual l'ànima no es cansa de dir sempre el mateix, tal com els enamorats no se'n cansen quan s'estimen, i amb el qual hom aprén de reviure els moments centrals de la vida del Senyor; o bé acostumen a dedicar a la Senyora un dia de la setmana -justament aquest mateix en que ara estem reunits: el dissabte-, oferint-li alguna petita delicadesa i meditant més especialment sobre la seva maternitat.
Hi ha moltes altres devocions marianes que ara no cal recordar aquí. No és necessari que totes siguin incorporades a la vida de cada cristià -créixer en vida sobrenatural és cosa molt diferent d'anar apilant devocions-, pero haig d'afirmar al mateix temps que qui no en viu cap, qui no manifesta d'alguna manera el seu amor a Maria, no posseeix la plenitud de la fe." (És Crist que passa, 142)