Notícies Nivells

Això és una de les coses que ens va deixar clares Pedro V, un kazakh d'adopció. Era la nit del passat dia 28 de juliol de 2012. Desprès de completar el pla de la tarde del dissabte dels majors de Valldaura, inclòs el partit de futbol, vam anar a sopar a casa d'un dels pares del Club. Allà ens esperava un sopar de barbacoa, que estava per llepar-se els dits. Desprès, la tertúlia a l'aire lliure, tractant d'aprofitar la frescor de la nit.

Va ser llavors quan Pedro ens va explicar com va ser què, fa ja tres anys, va decidir anar a viure i estudiar la carrera d'enginyeria química a Almaty, la ciutat més poblada de Kazakhstan. Tota una aventura als seus 18 anys. Explicà els seus primers mesos, gaudint d'una immersió en tota regla en l'idioma rus, a l'estudi del qual va dedicar el seu primer curs a l'Asia Central, amb la dificultat afegida d'un alfabet, el ciríl·lic, totalment desconegut per ell.

Són moltes les anècdotes narrades. La majoria referides als contrastos d'aquest país, antiga república de la Unió Soviètica. Des dels contrastos de les temperatures del clima, i els seus 40º a l'estiu i 40º sota zero a l'hivern, als contrastos de les dimensions del país (2.717.300 km², més de cinc vegades la superfície d'Espanya) i la seva escassa població (15.233.244 habitants, menys d'un terç dels espanyols). La seva densitat de població és de 6,2 hab/km², contra els 93,51 hab/km² del nostre país.

Altres anècdotes es referien als contrastos ètnics. Així, els kazakhs representen el 63,1% de la població i els russos 23,7%, amb una rica varietat d'altres grups representats, inclosos els tàrtars (1,3%), ucraïnesos (2,1%), uzbeks (2, 8%), bielorussos, uigurs (1,4%), àzeris, polonesos i els lituans. Hi ha altres minories com els alemanys (1,1%). La dècada de 1990 va estar marcada per l'emigració de molts dels seus habitants cap a Rússia i Alemanya, un procés que va començar en la dècada de 1970. Això ha fet que els kazakhs indígenes siguin el grup ètnic més gran. Altres factors en l'augment de la població de Kazakhstan són més altes taxes de natalitat i la immigració dels kazakhs ètnics de la República Popular de la Xina, Mongòlia i Rússia.

També són nombrosos els contrastos geogràfics. El seu terreny s'estén d'oest a est des del Mar Caspi a les muntanyes Altai i de nord a sud des de les planes de Sibèria occidental fins als oasis i deserts d'Àsia Central. L'estepa del Kazakhstan, amb una superfície de prop de 804.500 quilòmetres quadrats, ocupa un terç del país i és la més gran del món. L'estepa es caracteritza per grans extensions de pastures i zones sorrenques. Pics d'entre quatre mil i set mil metres d'alçada, es troben molt a prop d'Almaty. Comentà que té companys d'universitat que trigen tres dies de viatge en tren per anar a casa de les seves famílies, durant els períodes de vacances.

Importants contrastos els que es donen al voltant de la religió. El 70,2% de la població és musulmana, el 26,2% cristiana, i el 2,8% no té religió. I dels cristians, la majoria ortodoxos o protestants. En quant a la pràctica religiosa, és molt reduïda, desprès de més de 70 anys de dominació soviètica. Els catòlics són una minoria. En tot el país únicament n'hi han un grapat d'esglésies catòliques, algunes d'elles en domicilis particulars. Almaty, la ciutat més poblada, amb 1.421.868 habitants, solament disposa de l'església catedral.

També són grans els contrastos culturals i socials. Ens explicà vivències sobre la manca de cultura de l'estudi i l'esforç dels estudiants, que copien descaradament durant els exàmens. O sobre la curiosa forma de resoldre alguns conflictes al carrer, fent ús de la lluita. La lluita, un esport de combat mil·lenari i de pràctica molt estesa en Kz, en el qual cada lluitador intenta derrotar el seu rival sense l'ús de cops. Tampoc van faltar anècdotes sobre la forma soviètica de treballar, segons la qual, el treball ben fet i acabat no té cap valor ni importància. Explicà que l'escala d'Almarasan, la casa on viu, es va haver de refer tres cops, fins que tots els graons van quedar de la mateixa mida d'alçada i petjada.

Ens destacà tanmateix els contrastos econòmics. Així, d'una banda, Kazakhstan té una abundant oferta de minerals de fàcil accés i amplis recursos de combustibles fòssils, i un important desenvolupament de les indústries d'extracció de petroli, gas natural i altres minerals. El país té la segona reserva més gran d'urani, crom, plom i zinc, la tercera reserva més gran de manganès, la cinquena reserva més gran de coure, i està entre els deu primers de carbó, ferro i or. També és un exportador de diamants. No obstant tot això, potser el més important per al seu desenvolupament econòmic és que Kazakhstan també té actualment el 11% de les reserves provades més grans tant de petroli com de gas natural. I d'altra banda, el nivell de vida no és molt elevat (Kz ocupa el lloc 56º del món, amb un PIB per capita de 13.060 USD). I les grans diferències econòmiques també es deixen notar al carrer, inclòs entre els seus companys d'estudi.

I en aquest país de tants contrastos, hi viuen, des 1997, un petit grup de persones que treballen cada dia per estendre la llavor de l'esperit de l'Opus Dei. Pedro ens explicà que l'arribada de l'Obra al país va ser un desig explícit de Joan Pau II, ja que per consell del llavors Sant Pare, un Bisbe de Kazakhstan va anar a parlar amb el Prelat de l'Opus Dei el 1994 perquè necessitava alguna institució que pogués dedicar-se a l'educació i al treball amb la joventut al seu país. La petició es va materialitzar el 1997 quan van arribar els primers membres de l'Opus Dei.

Finalment, ens relatà algunes de les activitats que organitzen des d'Almarasan, de les quals destaca les classes de castellà, el cursos de lideratge, o les activitats esportives i de muntanya. També han començat recentment les activitats d'un club juvenil, amb una escola de futbol. Totes elles serveixen per fer arribar a les persones que s'apropen al Centre, formació humana i espiritual. Aquesta segona, amb plena llibertat i segons les circumstàncies de cadascun. El que és important és que cadascun viva la seva fe, sent musulmans o ortodoxos. I explica l'alegria que suposa assistir en el temps de Pasqua, a les cerimònies de professió de fe o baptisme, de les persones que s'han convertit al catolicisme, o seguir a altres que estan en un procés de conversió. I, tot això, sense deixar de banda l'apostolat d'amistat i confidència, que cadascun realitza amb les persones del seu entorn, i què és més fruits ha de donar.

Pel que ens va explicar Pedro durant aquesta tertúlia, és molta la tasca que queda per fer en Kazakhstan, un país de contrastos.

Enllaços d'interès:

• Web d'Almarasan en català (Google traslator)
• Un país tan grande como toda Europa