Valldaura al Curs d'Anglès 2010
Del 8 de Juliol al 29 del mateix mes, cinc nois del club Valldaura vam estar en una convivència a Oxford, a l’internat Oratory School, amb nois d’altres clubs de Catalunya.
Cada matí ens llevàvem a les 7:30 i esmorzàvem a les 8. Al cap de poca estona ja començàvem a “maxacar” l’anglès. Fèiem tres classes al matí. Després teníem Missa, en anglès, i dinàvem a les 12:30, en anglès també, perquè el menjar era anglès, i fèiem tres classes a la tarda, per complementar. Després arribava l’esport. Cadascú tenia un equip amb el que competia contra altres equips de la nostra convivència, lliga interna, o amb equips de les dues altres convivències, lliga externa.
L'Oratory School és com Hogwarts: és enorme, amb molts jardins i hi ha quatre residències on durant el curs, els alumnes viuen allà i competeixen contra les altres residències. Nosaltres, els de Catalunya, vam estar a FitzAlan House, perquè també hi havia uns italians i nois de Pamplona, Málaga... Després de fer esport ens dutxàvem i anàvem a sopar a les sis de la tarda. Va costar acostumar-se a aquest horari. Després de la meditació hi havia esport lliure. Aquí podies fer la diversitat d’esports que et proporcionava l’escola. Hi havia de tot: golf, squash, tennis gespa o pista dura, piscina coberta, futbol, basquet, Royal tennis... A vegades l’esport lliure es substituïa per activitats lliures, com fer el blog, mirar una peli i després fer un quiz, anar a Reading o explorar l’Oratory School, perquè els primers dies et podies perdre. I quan acabàvem anàvem a la Old Chapel, una capella perduda per aquella immensa escola i dèiem el Holy Rosary, perquè el fèiem en anglès. Per la nit fèiem jocs tranquils com mirar pel·lícules, en anglès; fer concursos, en anglès... Anàvem a dormir per allà a les 11:15, després de fer el supper, un ressopó imprescindible si volies sobreviure per la nit. Cada dimarts anàvem tot el dia a Londres. I cada dissabte per la tarda fèiem alguna visita per Reading, Oxford...
Si voleu més informació, fotos o veure un vídeo del que fèiem cada dia feu clic aquí.
Oscar Toledo, Oriol i Miquel Nafria