Finalitzat ja el V Concurs de Pessebres on-line del Club Valldaura d'aquest Nadal 2013, és l'hora de presentar-vos alguns dels artistes que han participat en la creació d'aquestes petites joies, que han permès portar, d'una forma particular i material, la Bona Nova del Nadal: el naixement del Nen Jesus.
Us deixem aquí, a més a més de les fotografies d'alguns dels protagonistes del concurs del passat Nadal, una mica d'història del pessebrisme.
{pgcooliris id=184|width=530|height=300}
Una mica d'història del pessebrisme
La història del naixement de Jesús i totes els fets que el van envoltar, com ara l'anunciació als pastors i l'adoració dels Reis entre altres, són escenes que habitualment es representen en l'art del pessebrisme. Les dades de què disposa el pessebrista és l'esdeveniment en si, i el troba només en dos Evangelis Canònics, els de Mateu i Lluc, o en els Evangelis Apòcrifs ( no reconeguts per l'Església Catòlica ), aquests són més explícits i afegeixen cert nombre de detalls que proporcionen més tendresa al naixement de Jesús. Aquestes fonts serveixen de guia a la imaginació i pauta a seguir en l'escena que el pessebrista vol representar.
Al S. II es van adoptar temes del Naixement de Crist, podent apreciar algunes mostres d'aquestes representacions en la Catacumba de Priscila, en què apareix per primera vegada la Verge amb el Nen en braços i al seu costat el profeta Isaïes apuntant amb el dit cap a una estrella.
Diu la història que Sant Francesc després de la seva peregrinació als Sants Llocs, celebra l'Eucaristia a la nit de Nadal de 1223 en una cova del poble italià de Greccio, proper al convent del Sant. Prepara una representació vivent d'un pessebre amb una mula i un bou, considerant des de llavors aquesta representació com l'origen del pessebrisme. Explica una llegenda que a causa del fred un ninot va ser triat per representar al nen Jesús i en l'hora del naixement el ninot va començar a plorar
Com referències més antigues que tenim respecte als primer pessebres que es van realitzar al món, citem el que va ser realitzat per Arnolfo vaig donar Canvi (Florència 1289 ). Aquest arquitecte de la Catedral de Florència tallar figures en marbre blanc, part de les quals es conserven encara a Santa Maria la Major de Roma.
Durant els segles XIV i XV les esglésies italianes s'omplen de bells pessebres fixos, com els d'Andrea della Robia al Duomo de Valterra. Amb el barroc es va impulsar de forma definitiva la realització de pessebres. L'auge de l'escultura i la incorporació de l'espai escènic i els detalls introdueixen el pessebre a les cases senyorials. D'aquestes la burgesia i d'aquí al poble, produint un gran desenvolupament als segles XVII i XVIII fins als nostres dies.