Pla formatiu

Deu idees per fer bé un horari

Ha començat un nou curs i de seguida ens hem disposat a planificar les tardes dels fills: estudi, activitats, encàrrecs a casa, etc. En la mesura que aquest horari sigui realista i exigent, ens assegurarem tots els objectius proposats, amb el mínim de maldecaps (i això també convé). L'important és aconseguir l'hàbit de fer allò que toca fer. Però l'horari no és bo, si és nostre i no del nostre fill, si no el fa realment seu.

1. Tenir-ne un ja és un primer pas.

No és igual, per exemple, saber que a les 6.15 s'ha de començar a estudiar que tenir una vague impressió que convé fer els deures al llarg de la tarda, saber que s'ha de parar la taula o saber que s'ha de fer a les vuit. L'horari ben concretat és garantia que s'aprofita més el temps.

2. Però l'horari no estalvia l'esforç.

Molts nois comencen el curs amb il·lusió, però ja als pocs dies afluixen. El fonament no es troba en el fet de tenir una il·lusió o de concretar-se l'horari, sinó en els motius interiors que mouen a exigir-se. Educaran molt millor els pares que sàpiguen realment donar aquests motius.

3. El més concretat de l'horari? Una hora clara de començar a treballar.

Si un fill se seu cada dia a les 6.00 a taula per treballar, no és segur que no es distraurà, no s'aixecarà per anar a la nevera, no encendrà la tele, no es barallarà amb la germana... El que sí és segur és que, si a les 6.00 no se seu a treballar, estarà fent alguna d'aquestes coses.

4. Quanta estona s'ha d'estudiar?

No hi ha una resposta universalment vàlida, ni tan sols amb nois del mateix curs. Parleu-ne amb el seu professor i amb el preceptor del club. Ells us poden orientar en cas de dubte (a més a més podeu aprofitar per unificar metes). És clar que els deures s'han d'acabar sempre, però estudiar és molt més que fer els deures.

5. Que sigui l'horari del vostre fill, no vostre.

És ell qui l'ha de complir, per tant, cal que el faci seu. Si és prou madur, deixeu que us proposi com ocuparà el temps i -si és el cas- raoneu-li allò que hagi de canviar.

6. Primer allò primer

Quan hi ha moltes coses per fer, hem de començar per les més importants, no per les que vénen més de gust o resulten més senzilles. Per exemple, primer s'estudia l'examen i després es fan els deures. Aquest principi, lògicament, no s'ha d'aplicar només a l'estudi.

7. L'estudi no és l'únic important

Els encàrrecs de casa, els germans,el temps per als altres, la pròpia formació, la lectura, un temps dedicat a Déu, etc. són part també importantíssima de la vida i, per tant, de l'educació dels fills. Han de comptar amb el seu temps dins de l'horari setmanal.

8. Compromís i constància

Quan un fill és inconstant i ha començat una activitat del club, una afició a casa, etc. però al poc temps vol abandonar-la, li serà molt educatiu que els pares no li deixin arrossegar-se pels primers símptomes de cansament o de manca de ganes. Qui aprendria a tocar el piano sense aquesta exigència? El fill tria què vol fer, però els pares l'ajuden a ser constant. Sobretot quan hi ha un compromís amb els altres, per exemple, quan s'ha apuntat a l'equip de futbol.

9. Planificar les activitats del club

Al Club Valldaura us oferim un ventall d'activitats ordinàries i extraordinàries. Lògicament no es tracta que tots els nois facin totes les activitats. Sí, en canvi, evitar que, com s'acaba de dir, es vagi variant la tria segons les ganes. Per això és convenient que concreteu ben aviat amb el preceptor del vostre fill quines activitats farà.

10. Revisar-lo de tant en tant

Parlar d'horaris al setembre resulta ben fàcil i habitual. Però al febrer, ja és diferent. Bé, caldrà recomençar. Quan se li ha donat importància al començament del curs, resulta més fàcil fer-ho llavors. Educar és també ensenyar a recomençar, a renovar els propòsits.

Descarregat el document en Pdf